Els paisatges lingüístics (PL) focalitzen la nostra atenció en el llenguatge utilitzat en totes aquelles expressions que es manifesten a l’espai públic. En aquest treball es pretén analitzar el paisatge lingüístic de Barcelona durant la anifestació del 18 de febrer a favor de l’acollida de refugiats. Així, basant-se en la categorització de Martín Rojo (2012) sobre el 15M i els moviments occupy, s’ha presentat una panoràmica del moviment social #VolemAcollir, així com dels col·lectius que la formen, ...
Els paisatges lingüístics (PL) focalitzen la nostra atenció en el llenguatge utilitzat en totes aquelles expressions que es manifesten a l’espai públic. En aquest treball es pretén analitzar el paisatge lingüístic de Barcelona durant la anifestació del 18 de febrer a favor de l’acollida de refugiats. Així, basant-se en la categorització de Martín Rojo (2012) sobre el 15M i els moviments occupy, s’ha presentat una panoràmica del moviment social #VolemAcollir, així com dels col·lectius que la formen, posant de manifest que és un moviment bastant homogeni (quant a missatges i llengües), format especialment per associacions i entitats, i que es presenta com la unió de la ciutadania en contraposició a les institucions i les seves actuacions. Les conclusions permeten afirmar que els moviments occupy han marcat uns patrons de canvi en els moviments socials que es continuen trobant en mobilitzacions posteriors i han revelat, a més, alguns aspectes sociopolítics de l’actualitat catalana.
+
Los paisajes lingüísticos (PL) focalizan nuestra atención en el lenguaje utilizado en todas aquellas expresiones que se manifiestan en el espacio público. En este trabajo se pretende analizar el paisaje lingüístico de Barcelona durante la manifestación del 18 de febrero a favor de la acogida de refugiados. Así, basándose en la categorización de Martín Rojo (2012) sobre el 15M y los movimientos occupy, se ha presentado una panorámica del movimiento social #VolemAcollir, así como de los colectivos ...
Los paisajes lingüísticos (PL) focalizan nuestra atención en el lenguaje utilizado en todas aquellas expresiones que se manifiestan en el espacio público. En este trabajo se pretende analizar el paisaje lingüístico de Barcelona durante la manifestación del 18 de febrero a favor de la acogida de refugiados. Así, basándose en la categorización de Martín Rojo (2012) sobre el 15M y los movimientos occupy, se ha presentado una panorámica del movimiento social #VolemAcollir, así como de los colectivos que la forman, mostrando que es un movimiento bastante homogéneo (en cuanto a mensajes y lenguas), formado especialmente por asociaciones y entidades, y que se presenta como la unión de la ciudadanía frente a las instituciones políticas y sus actuaciones. Las conclusiones permiten afirmar que los movimientos occupy han marcado unos patrones de cambio en los movimientos sociales que se siguen encontrando en movilizaciones posteriores y, además, han revelado algunos aspectos sociopolíticos de la actualidad catalana.
+
Linguistic Landscapes (LL) focus on the language used in all the expressions we find on the public space. In this paper, I will analyse the linguistic landscape of Barcelona during the demonstration on 18th February in favor of the refugees welcome. Thus, I have based my analysis on the categorization that Martín Rojo (2012) established relating to the 15M or the movements called occupy and I have presented a panoramic view about the social movement #VolemAcollir and the collectives that belong to ...
Linguistic Landscapes (LL) focus on the language used in all the expressions we find on the public space. In this paper, I will analyse the linguistic landscape of Barcelona during the demonstration on 18th February in favor of the refugees welcome. Thus, I have based my analysis on the categorization that Martín Rojo (2012) established relating to the 15M or the movements called occupy and I have presented a panoramic view about the social movement #VolemAcollir and the collectives that belong to it. The data shows that it is a homogeneous movement (regarding to languages and types of messages), made up from different associations and social entities, and presented as the union of the citizens against the politicians and its actions. The conclusions allows us to state that the occupy movements have created a guideline for social movements that we can still find in following mobilizations and, in addition, the data have also revealed some sociopolitical aspects of the current Catalan society.
+
